Ahir, remenant per una prestatgeria de casa, vaig retrobar-me amb un antic i estimat llibre de joventut. Allà estaven els "Cien poemas" del savi Kabir.
Em van acompanyar força temps i els seus versos han ressonat sempre per dins. Ahir, remenant per una prestatgeria, humil darrera una primera fila de llibres potser més moderns, m'he retrobat amb els versos de Kabir.
Només obrir el petit llibre i de manera talment instintiva, les mans van cercar ràpidament un dels meus versos preferits. I el ulls van començar els seus moviments laterals per escanejar l'ànima d'aquelles línies:
No vayas en pos del jardín florido;
oh mi amigo, no vayas en pos de él;
en tu cuerpo florece el más glorioso de los jardines.
Toma tu asiento sobre el loto de mil pétalos
y de ahí contempla la Belleza infinita.
(Kabir, Índia, s.XV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada