El príncep que va aprendre a escoltar

Una profunda paràbola pels moments actuals. 

Un savi consell per aquells que han de governar.

Aquesta és la historia d’un jove príncep a qui el seu pare havia enviat a estudiar amb un gran Mestre per tal que es convertís en un bon governant.

La primera tasca que el Mestre li va encarregar va estar la de passar un any tot sol al bosc. Quan el príncep va tornar del seu retir, el mestre li va demanar que descrivís el que havia escoltat i el jove respongué: 

“Vaig sentir el cant dels cucuts, el so de les fulles, 

l’aleteig dels colibrís, el grinyol dels grills, 

la bufada de l’herba, el brunzit de les abelles, 

i el murmuri i el crit del vent”.

Quan el príncep va acabar de parlar, el Mestre li aconsellà que tornés al bosc i estigués atent a altres sons que pogués percebre. Així que el jove príncep va tornar a l’arbreda i allà va restar durant força dies amb les seves nits, preguntant-se a què es referia el Mestre. 

Un matí però va començar a detectar tènues sons que mai havia percebut. Ja de tornada, el príncep va comunicar al Mestre: 

“Quan vaig parar més atenció, vaig escoltar allò mai escoltat: 

el so de les flors quan s’obren, el so del sol escalfant la terra 

i el so de l’herba libant la rosada matinal”.

El Mestre va assentir. “Escoltar allò mai escoltat és una disciplina necessària per esdevenir un bon governant”, va assegurar el Mestre. 

Només quan aprèn a prestar atenció als cors de les persones, a escoltar els sentiments que no comuniquen amb la paraula, els dolors sense expressar i les queixes no parlades, el governant podrà albergar l’esperança d’inspirar al poble, comprendre si alguna cosa no està bé i satisfer les veritables necessitats dels ciutadans.

[Extret i adaptat de l’article de Cham Kim, W., i  Maugborgne, R.A. “Parábolas de liderazgo” a Harvard Business Review http://hbr.org/1992/07/parables-of-leadership/ar/1