Reflexes

Reflexes
Aprenent a mirar amb els ulls del cor

dimecres, 31 de desembre del 2014

Temps de Teletubbies

Una abraçada! Font: www.fotolog.com 


Els dies abans de Nadal dona gust anar pel carrer. Especialment a l'hora que acaben els dinars o els horaris de treball. És difícil no passar per algun indret on et trobes homes i dones, homes i homes, dones i dones, donant-se abraçades. Famílies, amics, coneguts i saludats repeteixen aquests dies el mateix ritual.

Aquest any em venien al cap una imatge i un pensament. La imatge era la dels telettubies, sempre disposats a donar una abraçada. El pensament era en forma de pregunta: per què hem d'esperar a dates assenyalades per a mostrar el nostre afecte? Per què esperar per expressar els nostres bons desitjos als demés?

Arriba el final d'un any, el 2014, i el meu desig a punt d'iniciar el 2015 és que siguem capaços d'expressar la nostra amabilitat, la nostra bondat, el nostre amor en qualsevol moment del dia, de la setmana, del mes o de l'any.

Que el nou any us porti felicitat i us allunyi del sofriment. Que el visqueu amb alegria i amb equanimitat.

"Només hi ha dos dies a l'any en què no es pot fer res: L'ún es diu ahir i l'altre demà. Per això avui és el dia ideal per estimar, créixer, fer i, especialment, per a viure" (SS XIV Dalai Lama)



dilluns, 8 de desembre del 2014

El jardí interior


Ahir, remenant per una prestatgeria de casa, vaig retrobar-me amb un antic i estimat llibre de joventut. Allà estaven els "Cien poemas" del savi Kabir.

Em van acompanyar força temps i els seus versos han ressonat sempre per dins. Ahir, remenant per una prestatgeria, humil darrera una primera fila de llibres potser més moderns, m'he retrobat amb els versos de Kabir.

Només obrir el petit llibre i de manera talment instintiva, les mans van cercar ràpidament un dels meus versos preferits. I el ulls van començar els seus moviments laterals per escanejar l'ànima d'aquelles línies:

No vayas en pos del jardín florido;
oh mi amigo, no vayas en pos de él;
en tu cuerpo florece el más glorioso de los jardines.
Toma tu asiento sobre el loto de mil pétalos
y de ahí contempla la Belleza infinita.
(Kabir, Índia, s.XV)