¿Te has planteado para qué vives?

Aquesta és la contundent pregunta que el Professor Ferran Salmurri fa a les persones que s'acosten a la seva consulta. I diu: "¡Si vieras las caras de la gente...! La gran mayoría no se lo ha planteado jamás". 

Aquest és un dels paràgrafs de l'entrevista que li ha fet Ima Sanchís a La Contra de La Vanguardia d'ahir. Lectura recomanada amb algunes "perles" més en forma de consells per a viure d'una manera més conscient i plena.

Empatia o competència animal?

El títol del vídeo diu que l'ós salva el corb de morir ofegat. La lectura però dels comentaris que hi ha al mateix youtube m'han donat que pensar.

N'hi ha un què és ben interessant. En "futsalado" diu:

"Lamento destruir su bonito momento de imaginación pero en el minuto 0:44 el cuervo lo pica y el oso se saca de onda y es por eso que no se lo come, porque naturalmente el oso lo saco para comérselo, no para salvarlo y no tiene nada de malo, pero cuando le pica la nariz el cuervo el oso cómo prefiere comer la fruta al ser un animal en cautiverio, NO tiene de costumbre la caza." (sic)

Què en penseu? El salva o el treu per a menjar-se'l?

El jardí interior

Ahir, remenant per una prestatgeria de casa, vaig retrobar-me amb un antic i estimat llibre de joventut. Allà estaven els "Cien poemas" del savi Kabir.

Em van acompanyar força temps i els seus versos han ressonat sempre per dins. Ahir, remenant per una prestatgeria, humil darrera una primera fila de llibres potser més moderns, m'he retrobat amb els versos de Kabir.

Només obrir el petit llibre i de manera talment instintiva, les mans van cercar ràpidament un dels meus versos preferits. I el ulls van començar els seus moviments laterals per escanejar l'ànima d'aquelles línies:

No vayas en pos del jardín florido;

oh mi amigo, no vayas en pos de él;

en tu cuerpo florece el más glorioso de los jardines.

Toma tu asiento sobre el loto de mil pétalos

y de ahí contempla la Belleza infinita.

(Kabir, Índia, s.XV)